dilluns, 28 de novembre de 2011

The Practice of the Wild

Gary Snyder
Dilluns 16 de maig a les set de la tarda a l'Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona

Conferència després de la projecció de The Practice of the Wild



La pel·lícula documental The Practice of the Wild (2010, 53 min) retrata el llegendari poeta beat Gary Snyder i celebra la seva llarga amistat amb l’autor Jim Harrison. La pel·lícula segueix el poeta i el novel·lista caminant per uns paisatges verges de la costa central de Califòrnia. Parlen sobre el budisme zen, el San Francisco dels anys seixanta, la interdependència de tots els éssers vius i anècdotes sobre Allen Ginsberg i Jack Kerouac, per als quals Snyder va ser un mestre. El director de la pel·lícula, John J. Healey, teixeix amb art i subtilesa els records del poeta amb materials d’arxiu i comentaris d’amics de Snyder. Però el cor de la pel·lícula, d’on sorgeix el títol, prové d’una col·lecció molt influent d’assaigs escrits pel poeta l’any 1990 que són una exploració del gran amor i estima que el poeta sent per la natura. Després de la projecció del film (19.00 h), Gary Snyder oferirà un recital (20.00 h).



Gary Snyder va néixer a San Francisco el 1930 i va aconseguir fama als anys cinquanta com a membre de la Beat Generation. Va estudiar deu anys en un monastir zen a Kyoto, al Japón, i ha treballat com a professor de literatura a la Universitat de Califòrnia Davis. Ha publicat 16 llibres de poesia i prosa, incloent Turtle Island, que va guanyar el premi Pulitzer de poesia i que va consagrar Snyder com a heroi de la contracultura dels EUA. Actualment viu aïllat a les muntanyes del nord de Califòrnia.

John J. Healey (Nova York, 1950) va començar la seva carrera en cinema treballant amb Víctor Erice a El sur. Després ha treballat en producció molts anys als Estats Units en pel·lícules dirigides per Woody Allen, John Huston, Arthur Hiller i Peter Weir. El 1998 va dirigir el documental Federico García Lorca per al centenari del poeta. Actualment viu a Madrid i prepara dos projectes nous, un documental sobre Herman Melville i un llargmetratge de ficció.

Organitza: Espai Cultural Caja Madrid

divendres, 25 de novembre de 2011

Afterpop

Fernández & Fernández, Postpoéticas
Dissabte 14 de maig a quarts d'onze de la nit al Palau de la Virreina de Barcelona

Afterpop Fernández & Fernández presenten Postpoéticas. En una sessió concebuda específicament per a Barcelona Poesia 2011, Eloy Fernández Porta i Agustín Fernández Mallo proposen una versió spoken word de les seves investigacions en les noves formes de la lírica. Epifanies mediàtiques, ciència versificada, centrals nuclears i quioscos panteó, tot plegat amb la inconfusible posada en escena Fernández & Fernández.



Afterpop Fernández & Fernández és un duo de spoken word format per Agustín Fernández Mallo i Eloy Fernández Porta. L’any 2007 van realitzar la seva primera actuació a Màlaga, en el context del congrés Mutaciones, tot alternant textos propis de narrativa, assaig i poesia amb música i visuals. Des de llavors han presentat diverses sessions en ocasions com Reiniciando al Monstruo, el Festival Alhóndiga o el I Encuentro Interestelar de Blogueros, i en espais com el Matadero de Madrid, el CCE de México DF i el CCE de Buenos Aires. La seva gira de l’any 2011 recorre festivals com El Mal de Tourette (Màlaga), Kosmopolis (Barcelona) i SOS (Múrcia) i espais com la Universitat d’Almeria.

Agustín Fernández Mallo (A Coruña, 1967) és autor dels poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus (2001), Creta lateral travelling (2004, premi Café Món), Joan Fontaine odisea (2005) i Carne de píxel (2008, premi Ciudad de Burgos de poesia). El seu assaig Postpoesía, hacia un nuevo paradigma va ser finalista del premi Anagrama d’assaig l’any 2009. La seva trilogia Proyecto Nocilla inclou les novel·les Nocilla Dream (Candaya, 2006), Nocilla Experience (Alfaguara, 2008, premi al millor llibre de l’any de Miradas2 i premio Pop-Eye) i Nocilla Lab (2009). Recentment ha publicat El hacedor (de Borges), Remake (Alfaguara, 2011). La seva obra ha estat adaptada al còmic pel dibuixant Pere Joan, autor de Nocilla Experience: La novela gráfica (Alfaguara, 2011).

Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) ha publicat els llibres de relats Los minutos de la basura (Montesinos, 1997) i Caras B (Debate, 2001), l’antologia Golpes (DVD, 2004, en col·laboració amb Vicente Muñoz Álvarez) i els llibres de crítica cultural Afterpop (Berenice, 2007; Anagrama, 2010), Homo Sampler (Anagrama, 2008) i €®O$ (premi Anagrama 2010). Professor de Nous Àmbits Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, escriu al suplement Cultura/s de La Vanguardia i a revistes com Píkara o Bostezo. En l’àmbit de l’spoken word ha realitzat tres performances basades en els seus llibres i col·labora amb Agustín Fernández Mallo en el duo Afterpop Fernández & Fernández.

2 x 2

Pablo Fidalgo, María Salgado, Maria Cabrera, Jaume C. Pons
Dissabte 14 de maig a quarts de deu del vespre al Palau de la Virreina de Barcelona



Hem aplegat dos poetes madrilenys i dos de catalans —quatre veus molt potents, tot i que són molt joves— perquè treballin, des de les poètiques respectives, un recital conjunt amb la voluntat d’anar més enllà del recital compartit i no treballat entre tots, fugir del model «Ara tu, ara jo». Hem volgut promoure el treball i la recerca concreta sobre el fet de dur la poesia a un escenari. El resultat, només pel fet de ser desconegut, ja tindrà la qualitat de descoberta que buscàvem generar.

Pablo Fidalgo (Vigo, 1984) va estudiar Dramatúrgia a la RESAD de Madrid. Va obtenir l’accèssit del premi Minerva de poesia en gallec amb el llibre A idade do ar, publicat per l’editorial Galaxia (Vigo, 2002). El 2005 va fundar la companyia teatral La Tristura, amb la qual ha estrenat tres espectacles: La velocidad del padre, la velocidad de la madre (2006), Años 90. Nacimos para ser estrellas (2008) i Actos de juventud (2010). L’any passat va publicar a Pre-textos el poemari La educación física.

María Salgado (Madrid, 1984) ha publicat Ferias (UP José Hierro de S. S. Reyes, 2007, III premi Félix Grande) i 31 poemas (Puerta del Mar, 2010). Escriu globorapido.blogspot.com. Fa fanzines, bandes, recitals i proves sempre de baixa tecnologia.

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983). Llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística. Amb vint anys va guanyar el premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2004), i cinc anys més tard va publicar La matinada clara (Papers amb accent, 2009). Ha treballat de correctora per a diferents editorials i de professora al departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Escriu i parla a poc a poc: amb la veu clara, la cama ferma, les mans esteses i el riure franc.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984). Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i doctorand de Teoria de Literatura i Literatura Comparada a la UAB amb una tesi sobre Miquel Bauçà. És també un dels irresponsables de la revista d’exili interior Pèl capell. Ha estat antologat dintre de Pedra foguera. Antologia de la poesia jove dels Països Catalans, Enganxa’t a la poesia i Antologia de joves narradors de Mallorca. En solitari ha publicat Exercicis aristocràtics (dins Els(in)continents eufòrics), Les deixalles del desig, La victòria de la dona lluna, Llibre del silenci i Els estris de la llum.

dijous, 24 de novembre de 2011

Mahabbat, la ciència de l’amor

Un viatge per la poesia sufí
Divendres 13 de maig a quarts d'onze de la nit al Palau de la Virreina



Poetes com Rumi, Ibn Arabi, Attar i Hal·lag ens transporten a un món on l’amor terrenal i l’amor espiritual es fusionen en un anhel comú: l’amor de l’enamorat, l’amor exaltat que ens empeny a oblidar-nos de nosaltres mateixos a través de la unió amb l’altre. La poesia sufí ens parla d’aquest anhel d’unitat. Un únic batec, més enllà de la forma i a través de l’amor, del cor i de la joia de viure. Els poemes d’aquest espectacle han estat traduïts per Halil Bàrcena i Montserrat Castellà.

Marta Millà és actriu de televisió (Ventdelplà, Plats bruts, Psico-Exprés, Temps de silenci, Estació d’enllaç, La Lloll, La Granja), teatre (L’auca del senyor Esteve, dirigida per Adolfo Marsillach; La glorieta, dirigida per Josep M. Flotats; Tres dones, dirigida per Calixto Bieito; Apocalipsi, dirigida per Joan Ollé; Políticament incorrecte, dirigida per Paco Mir) i cinema (Rateta rateta de Francesc Bellmunt, Un dia volveré de Paco Betriu, Eulalia de Joaquim Folk, El dia que trafiqué con mujeres de Jesús Font, La otra ciudad de Sílvia Quer, Mil cretins de Ventura Pons). Ha treballat com a ajudant de direcció de diversos espectacles, ha dirigit l’espectacle de poesia Ryokan, estrenat a Barcelona Poesia, i la lectura dramatitzada de contes zen Contes que curen, acompanyada per Horacio Curti, mestre en Sakuhachi. Practica budisme zen des de fa 15 anys i està formada com a terapeuta gestàltica.

Pedro Burruezo és músic, compositor, cantant, poeta i conegut ecoactivista. Al capdavant del grup Claustrofobia (avui, quasi una llegenda), va ser un dels grans pioners del pop amb arrels a Catalunya i a tot l’Estat espanyol durant els vuitanta i noranta. Des de fa sis anys, amb la Bohèmia Camerata, s’ha endinsat amb discs i espectacles a les músiques sagrades de les tres tradicions abrahàmiques. A la tardor, de la mà de Tsunami/K Industria Cultural, apareixerà un llibre-disc amb el significatiu títol de Misticísssimus. Vinculat a l’islam i al sufisme i amb una visió perennalista oberta i profunda, Burruezo treballa tot mesclant espiritualitat i risc en un mateix còctel artístic.

Wafir S.Gibril és un extraordinari músic sudanès que toca el llaüt àrab, la flauta ney, el violí, la percussió i l’acordió. Ha treballat amb nombrosos músics de totes les tendències artístiques i va obtenir un gran reconeixement amb el grup Radio Tarifa, del qual era una peça fonamental. Coneix des de la seva essència diferents músiques tradicionals vinculades a l’islam i altres gèneres més contemporanis. Amb Burruezo & Bohèmia Camerata va ser figura primordial a Multaqa Antigua Contemporània, un dels treballs més valorats del grup. Wafir S. Gibril és un músic versàtil com pocs capaç de sorprendre per la seva capacitat de ficar-se en músiques alienes amb una gran personalitat i saviesa.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Les arrels i les energies de la poesia

Jerome Rothenberg i Kgafela oa Magogodi
Divendres 13 de maig a quarts de deu de la nit al Palau de la Virreina

A l’ombra del gran imperi nord-americà, Jerome Rothenberg ha investigat a fons les relacions entre poesia i ritual, entre poema i pregària —dels navahos als dadaistes passant per les mil formes del folklore i la religió. Des de l’altra banda del món, Kgafela oa Magogodi, un combat poet, es dedica amb totes les seves forces a recuperar les energies malversades de Sud-àfrica i vincular-les a una manera de dir que té més de crida a la revolta que de l’habitual rapsòdia. Entre tots dos ens mostraran una manera d’entendre la poesia que incorpora ritual i combat en el cos de cada vers i en el gest de cada recital.



Kgafela oa Magogodi (Johannesburg, 1968). És un poeta d’una energia i una contundència poc habituals en el món de la poesia. És molt prolífic en l’escriptura de poemes i relats i sobretot en els seus recitals, que ha presentat arreu del món. És en certa mesura un trobador combatiu i un punt d’encontre entre la tradició oral africana, el dub, el jazz i el hip hop. Els seus textos, que difícilment es poden deslligar de la seva interpretació oral, són molt durs amb la classe política i parteixen d’un alt compromís amb els problemes del seu entorn. També ha escrit guions per a curtmetratges i llargmetratges. Ha estat professor a la Wits School of Dramatic Arts, de la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg), de cinema africà i de poesia oral i de poesia dub i rap. Escriu en tswana i en anglès i és un dels poetes sud-africans més destacats de l’escena oral, al costat de noms com Lesego Rampolokeng i Lebogang Mashile.



Jerome Rothenberg (Nova York, 1931). Poeta, antologista, traductor, performer, investigador, activista.. Ha traduït Celan, Schwitters i Lorca, ha escrit setanta llibres de poesia i ha col·laborat amb el grup Living Theater. Gran part de la seva vida l’ha dedicada a la recopilació i l’estudi de la poesia ameríndia des dels seus orígens fins al present, connectant la poesia amb el ritual i relacionant-la amb l’experimentació de les avantguardes artístiques occidentals. La seva obra treballa la poesia de les ètnies, el que coneixem com a etnopoesia, que amplia el concepte de cançó/poema folklòric més enllà del text, aprofundint en els seus aspectes visuals i sonors. Ha treballat al voltant de temes tan diferents com la cultura jueva, l’imaginari dels indis navaho i el dadaisme. Michael McClure va dir d’ell: “Jerome Rothenberg és un astronauta de l’ADN que explora les cavernes mamàries de l’Ara.”

dijous, 17 de novembre de 2011

Història oral de la poesia catalana

Cap home és visible, Dolors Miquel.
Història oral de la poesia catalana: poetes medievals.



Divendres 13 maig de 2011 a les vuit del vespre
Pati de l’Institut d’Estudis Catalans

Recital de versions actualitzades de poemes catalans dels segles XIII, XIV i XV, a càrrec de Dolors Miquel, a qui acompanyaran amb sons i melodies medievals els músics Adrià Grandia, Tomàs Bernaus i Tonatiuh Cortés. Les peces triades inclouen des de poemes de tall goliardesc fins a balades cortesanes, cants d’amor i mort, poemes jueus, albades militars, peces filosòfiques, iròniques i clarament sexuals, entre d’altres, amb la intenció d’oferir un ampli ventall d’estils i de temàtiques. Els poemes s’han extret del llibre Cap home és visible. Poesia catalana medieval, que inclou les versions actuals de la mateixa Dolors Miquel.

Escapat de l’oradura, Josep Pedrals.
Història oral de la poesia catalana: poetes barrocs.



Dissabte 14 maig de 2011 ales vuit del vespre
Pati de l’Institut d’Estudis Catalans

Carta blanca a Josep Pedrals perquè doni la seva particular visió sobre el barroc, un període esplèndid i massa oblidat per la producció poètica catalana. Un diàleg entre un poeta contemporani en actiu i la tradició que pretenen enterrada, un revulsiu no historicista que apropa el barroc català de la forma més engrescadora als espectadors de Barcelona Poesia.

Escapat de l’oradura és un recital de poemes del barroc català, arranjats per Josep Pedrals i Jordi Casadevall per a confirmar que no fou realment una època de decadència, sinó de cadència, ressaltant que fou un temps de mescles, on es barrejava la poesia més culta amb la més popular, el català amb el llatí i el castellà, la poesia classicitzant amb la poesia degenerada, la bellesa amb la lletjor... Un dia per a venir amb les orelles ben preparades per als hipèrbatons i per als hipertons.

Carles Rebassa.
Història oral de la poesia catalana: poetes dels segles XIX i XX.



Diumenge 15 maig de 2011 a les vuit del vespre
Pati de l’Institut d’Estudis Catalans

El poeta mallorquí Carles Rebassa ens oferirà una mirada personal a la poesia catalana del segle XIX i de part del XX, dos segles molt fecunds, però encara amb molts racons per descobrir. Ell posarà veu a alguns dels seus poetes preferits a fi d’actualitzar un patrimoni literari que ha marcat el nostre present literari i que ben sovint no tenim prou present. Una bona manera de capbussar-nos en el nostre passat més recent i cloure aquesta particular història oral de la poesia catalana.

Dolors Miquel (Lleida, 1960) és una poetessa catalana que ha publicat els poemaris El vent i la casa tancada (1990, premi Rosa Leveroni de poesia), Llibre dels homes (1998), Transgredidor (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004, Premi Ciutat de Barcelona), Missa pagesa (2006, premi de poesia Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater), El soc (2007), Musot (2009) i La dona que mirava la tele (2010). Va escriure també la novela Maruja Reyes sóc jo (1992) i ha col·laborat en diversos mitjans de premsa escrita.

Josep Pedrals (Barcelona,1979) porta més de deu anys de poesia als escenaris. Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa i Amèrica en recitals en tot tipus de festivals i cicles. Ha treballat en poesia per a infants. Ha menat espais de poesia en premsa, ràdio i televisió. Coordina des de fa set anys el cicle de recitals poètics del bar Horiginal de Barcelona des de l’associació ORINAL. Ha estrenat diverses obres de teatre i l’espectacle transdisciplinari Wamba va!. És autor de: Els buits enutjosos, Escola italiana, És un poema!, Eclosions (amb fotos d’Ester Andorrà, LaBreu, 2005), El furgatori, En l'“¡ai, adéu!”, En/doll (llibre-disc amb Guillamino) i El motí (CD, cantata infantil amb música de Josep Vila).

Carles Rebassa (Palma, 1977) ha publicat Requiescat in pace (1998), juntament amb Pere Perelló, Poema B (2006) i Els joves i les vídues (2006), obra guardonada amb el premi Ausiàs March. Ha treballat com a actor, dramaturg i constructor d’escenaris per a la companyia Mag Teatre, amb la posada en escena d’obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. Juntament amb el músic Toti Soler ha presentat Un home reparteix fulls clandestins, espectacle poètic basat en l’obra de Joan Brossa, i amb la cantant Ester Formosa ha creat l’espectacle Deu catalans i un rus. Ha col·laborat amb Biel Mesquida en la preparació d’Auca, un guió cinematogràfic basat en el poema del mateix títol de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Recentment ha acabat la seva recerca sobre la vida i l’obra del poeta Blai Bonet (Mite i pols de Blai Bonet) i actualment treballa en la novel·la Prometeu vist de mil maneres.

Hi col·laboren: Institució de les Lletres Catalanes i Fundació Lluís Carulla / Amics dels Clàssics

dimarts, 15 de novembre de 2011

Text, so i electrònica: Pamela Z i Arnaldo Antunes

Dijous, 12 de maig
Auditori de la Fundació Joan Miró

Dues propostes a la frontera entre paraula i ritme, dues propostes arriscades per explorar els terrenys híbrids de la poesia en un espai incomparable. Després de passar per la Nit de Poesia del Palau de la Música, Pamela Z i Arnaldo Antunes aprofundeixen en els seus respectius treballs per descobrir-nos maneres molt personals de portar el text a l’escenari. Promet ser un vespre d’alt voltatge, sota la protecció del geni de Joan Miró.
The Wire va qualificar Pamela Z (EUA) com «la vocalista/compositora/artista sonora nord-americana més brillant i arriscada des de l’època daurada de Joan La Barbara i Meredith Monk». La seva font principal és la veu, en les seves possibilitats més extenses, processada electrònicament i samplejada en directe.
Per la seva banda, el músic i poeta Arnaldo Antunes (Brasil) és prou conegut per les seves peces rítmiques i imaginatives, juganeres i incisives. Acompanyat d’un músic i d’una projecció de vídeo, repassarà alguns dels seus experiments amb la paraula i l’acció.



Pamela Z (Buffalo, Nova York, 1956) Artista i intèrpret, treballa sobretot amb la veu processada electrònicament i samplejada a temps real i vídeo, creant un món sonor complex en què conviuen el bel canto i les tècniques vocals experimentals combinades amb la percussió creada amb objectes trobats o amb fragments de poemes concrets. Resumeix les aportacions de grans dames tan diferents com Laurie Anderson, Diamanda Galás i Joan La Barbara, desplega un domini total de les eines digitals i hi aporta una forta empremta personal. Ha compost i enregistrat partitures per a coreògrafs i videoartistes com Charles Amirkhanian, Vijay Iyer i Henry Brant. Les seves peces s’han pogut veure a espais expositius com el Whitney Museum de Nova York o la Biennal de Venècia.



Arnaldo Antunes (São Paulo, 1960). Poeta, cantant i compositor, va formar part del grup Titãs, amb el qual va gravar set discos fins a l’inici de la seva carrera en solitari, l’any 1992. També va participar al mític disc Tribalistas (2002), al costat de Marisa Monte i Carlinhos Brown. Les seves performances poètiques exploren innombrables possibilitats rítmiques i recitatives del llenguatge poètic, amb força influència de la poesia concreta brasilera. Acompanyat pel músic Marcelo Jeneci (teclat i acordió), parla, crida, canta, recita o xiuxiueja, afegint a través d’aquests recursos vocals múltiples significats que dialoguen amb els propis poemes. Utilitza també efectes i processaments de la seva veu en directe, a banda d’improvisar sobre algunes bases de veus pregravades. El resultat són ambients sonors rics i variats, on la paraula protagonitza l’escena, en contraposició amb els sons de Jeneci i les imatges projectades en directe per l’artista plàstica Márcia Xavier.

dijous, 10 de novembre de 2011

Nit de poesia al Palau 2011

Nit de Poesia al Palau
Dimecres, 11 de maig de 2011 a dos quarts de nou del vespre
Palau de la Música Catalana
Amb:
Jerome Rothenberg (EUA), en anglès
Arnaldo Antunes (Brasil), en portuguès
Kgafela oa Magogodi (Sud-àfrica), en tswana i anglès
Pamela Z (EUA), en anglès
Luis Alberto de Cuenca, en castellà
Kirmen Uribe, en basc i castellà
Valentí Puig, en català
Vicenç Altaió, en català
Núria Martínez Vernis, en català
i
Orquestra Mecànica de CaboSanRoque (intervenció musical)
Ana Rovira (disseny d’il·luminació)



dilluns, 7 de novembre de 2011

Más triste es robar. Vint anys d’Accidents Polipoètics

"Más triste es robar. Vint anys d’Accidents Polipoètics", l'espectacle que van presentar a Barcelona Poesia 2011 (al Teatre Lliure, "Radicals Lliure") per celebrar els 20 anys de trajectòria poètica.

Accidents Polipoètics són Xavier Theros i Rafael Metlikovez.