dimarts, 15 de novembre de 2011

Text, so i electrònica: Pamela Z i Arnaldo Antunes

Dijous, 12 de maig
Auditori de la Fundació Joan Miró

Dues propostes a la frontera entre paraula i ritme, dues propostes arriscades per explorar els terrenys híbrids de la poesia en un espai incomparable. Després de passar per la Nit de Poesia del Palau de la Música, Pamela Z i Arnaldo Antunes aprofundeixen en els seus respectius treballs per descobrir-nos maneres molt personals de portar el text a l’escenari. Promet ser un vespre d’alt voltatge, sota la protecció del geni de Joan Miró.
The Wire va qualificar Pamela Z (EUA) com «la vocalista/compositora/artista sonora nord-americana més brillant i arriscada des de l’època daurada de Joan La Barbara i Meredith Monk». La seva font principal és la veu, en les seves possibilitats més extenses, processada electrònicament i samplejada en directe.
Per la seva banda, el músic i poeta Arnaldo Antunes (Brasil) és prou conegut per les seves peces rítmiques i imaginatives, juganeres i incisives. Acompanyat d’un músic i d’una projecció de vídeo, repassarà alguns dels seus experiments amb la paraula i l’acció.



Pamela Z (Buffalo, Nova York, 1956) Artista i intèrpret, treballa sobretot amb la veu processada electrònicament i samplejada a temps real i vídeo, creant un món sonor complex en què conviuen el bel canto i les tècniques vocals experimentals combinades amb la percussió creada amb objectes trobats o amb fragments de poemes concrets. Resumeix les aportacions de grans dames tan diferents com Laurie Anderson, Diamanda Galás i Joan La Barbara, desplega un domini total de les eines digitals i hi aporta una forta empremta personal. Ha compost i enregistrat partitures per a coreògrafs i videoartistes com Charles Amirkhanian, Vijay Iyer i Henry Brant. Les seves peces s’han pogut veure a espais expositius com el Whitney Museum de Nova York o la Biennal de Venècia.



Arnaldo Antunes (São Paulo, 1960). Poeta, cantant i compositor, va formar part del grup Titãs, amb el qual va gravar set discos fins a l’inici de la seva carrera en solitari, l’any 1992. També va participar al mític disc Tribalistas (2002), al costat de Marisa Monte i Carlinhos Brown. Les seves performances poètiques exploren innombrables possibilitats rítmiques i recitatives del llenguatge poètic, amb força influència de la poesia concreta brasilera. Acompanyat pel músic Marcelo Jeneci (teclat i acordió), parla, crida, canta, recita o xiuxiueja, afegint a través d’aquests recursos vocals múltiples significats que dialoguen amb els propis poemes. Utilitza també efectes i processaments de la seva veu en directe, a banda d’improvisar sobre algunes bases de veus pregravades. El resultat són ambients sonors rics i variats, on la paraula protagonitza l’escena, en contraposició amb els sons de Jeneci i les imatges projectades en directe per l’artista plàstica Márcia Xavier.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada