Arribarà un dia que Tom Selleck es disfressarà de Sebastià Jovani i la resta del món per força seran Higgins de mitjó llarg i groc. Veníem de camises hawaianes i bigotis amb Usted es un colectivo i ara som ordinadors i loops a cop de performance.
Pamela Z regna en mig de l'escenari envoltada de cables i ordinadors Mac com una versió high tech de la "Bruja Avería". De tot aquest festival d'endolls, en surt la seva veu repetida i ella hi canta, a sobre, amb la perfecció d'una professora de bel canto. La dona del Mac s'enyora de les màquines d'escriure i fa una petita broma al públic, però les rialles no duren gaire. Hi ha bellesa i desconsol en la senyora Zeta.
Amb una A i una Z vermelles comença el recital d'Arnaldo Antunes. Es fa acompanyar per un acordió que és pura malenconia. Darrera d'ell, a la pantalla, telescopis infantils i Antunes juga amb les paraules igual que es fa a la primera edat. Vestit de negre, d'espatlles amples però amb la pell broncejada sembla un Frankenstein brasiler que de tot es sorprèn. Ara, agafa una bola del món i es pregunta d'on n'ha sortit el nom. Pot ser que el cap tingui el mateix temps que la mà?, diu Antunes. S'enfarfega el cos de paraules escrites, totem i tabú, totem i tabú. L'A podria curar les ferides de la Z.
Montse Virgili
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada