dimecres, 18 de maig de 2011

Juan Gelman

Una butaca i una tauleta amb dues ampolles d’aigua, il·luminades per una làmpada. La intimitat escenificada per acollir la poesia de Juan Gelman. Entra Juan Gelman. Parla, i lentament una altra intimitat, sincera, s’estableix a l’escenari i davalla a platea. Diu el vers com si s’estigués a casa amb una colla d’amics, sense teatre, amb una simplicitat i una saviesa que em commouen. Ho confesso: he vingut a venerar-lo. Escolto, recordo, aplaudeixo. No em dóna temps de témer que s’acabi: s’acaba. Mitja hora de mite íntim, de paraula nua, de poesia.

Juan Gelman se'n va

Avui dimecres, Juan Gelman a la Casa Amèrica Catalunya

2 comentaris:

  1. Aquesta butaca tan preciosa, després de l'enrenou del festival, ummm..., no sé com dir-ho, potser us farà nosa. Podria guardar-la fins l'any que ve, a casa tinc espai. M'agradaria molt provar-la, com el poeta...

    ResponElimina
  2. Em sembla que hauries de parlar amb el Teatre Romea, però sospito que amb la crisi té un ús garantit a totes les obres que s'hi representin.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina