divendres, 13 de maig de 2011

Jas!


Amb el Myspace de David Pastor de fons intento prolongar l’espectacle que vaig gaudir ahir al vespre a la Pedrera: Jas! Sense gaires referències de Lluís Roda, guanyador dels Jocs Florals de 2010, havia pensat que una bona manera de trencar la indecisió davant la proliferació d’actes poètics seria optar per una poesia desconeguda i una música que feia molt de temps que no escoltava en directe. Als primers compassos del recital amb jazz m’he adonat que l’havia encertada; el primer poema:

UN POEMARI ÉS COM EL TALÓ D’UNA SABATA.

Un poemari és com el taló d’una sabata.
És com un xec en blanc, estés al portador.
O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.
És com un terrat.
Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.
És com una sardina que tan sols dóna la llanda.
Una batalla a ultrança, contra tota una paret.
La lletra de batalla d’un sintagma armat, un clar exemple de l’absència.
El pagaré d’una cultura sense fons.
Paranimf d’una nimfa d’un trist oasi passadís.
Paradís perdut de seda: Aquest Calaix
dels Astres
(Sobre l’hamada, 1989)

La irrupció de les paraules “una batalla a ultrança” ha estat subratllada amb complicitat per un colze amic i a partir d’aquí el poeta i els músics s’han guanyat una predisposició favorable. Han sabut mantenir-la i l’espectacle se m’ha fet curt. Potser perquè no coneixia els poemes i quan intentava discernir el sentit d’un versos ja començava el següent, o David Pastor amb la trompeta emergia del quintet , o ho feia Vicent Marcian amb el saxo o Francesc Capella al piano, sense oblidar el contrabaix de Rai Ferrer ni la bateria Xavi Maureta, o tots alhora subratllaven o s’enfrontaven a una dicció justa, com la d’un mestre d’escola amb la nua precisió que dóna l’experiència, i llavors la música i les paraules diluïen la incomprensió o la discrepància.

Per això he buscat Lluís Roda per la xarxa i he tingut la sort de trobar una antologia que recull bona part dels poemes que he escoltat. Tant de bo pugui tornar a gaudir Jas! algun dia.

El Llibreter

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada