Dues generacions se saluden i s’estimen. I que no és bonic, això?

“Creuarem els desert com el creua un camell, no per una agulla, sinó pel desert”, 

Ileana Malancioiou

La cosa s’embala i la Cronista de Pega, com altre públic fidelíssim del BCN Poesia, enllaça un acte amb l’altre. De la tarda de diumenge, que va encetar amb el recital de dues poetes romaneses i va seguir amb l’acte de celebració dels 80 anys i l’obra sencera d’en Jep Gouzy, n’encercla dos elements (la recança de deixar esfilagarsats detalls valuosos és molta!). Dos elements que transmeten una comunió –argot quasi de Missa Pagesa– una cosa bonica: certs gestos i discursos que van emocionar la Cronista de Pega i que farien de bon auguri per al gran final de nit a la Poderosa. Avui, que té el dia d’acta notarial i “anem per feina”, els consignarà sense gaire meandres.

Al recital a la placeta de Ramon Amadeu es va produir un moment de connexió, reconeixement, honor compartit, entre les dues poetes romaneses que s’hi citaven: Svetlana Cârstean (1969) i Ileana Malancioiou (1944), dues poetes de generacions diferents que mai havien recitat plegades i que, amb poètiques prou diferents, van entaular un diàleg sincer. Primer va ser el torn de Cârstean (la sexualitat, el propi cos, un punt inquietant, “m’ha agradat ser flor de cargol de banc) llegida per Marc Romera; i després de Malancioiou, en veu de Francesc Parcerisas (aplom, rotunditat, repressió, el buit de la mort: “tots teníem un parent desfilant en la calçada que no l’hauríem volgut tancat al cementiri” o “sí que en són d’ingenus aquests àngels que no s’han assabentat que els morts no ressusciten, plorin el que plorin les dones en aquest cementiri en què ja hi he plorat prou”). 

Entremig de les dues intervencions, aquesta conversa –reproduïda de manera tan fidedigne com pot la velocitat de canell de la Cronista de Pega: “Fa una estona heu escoltat una de les millors poetes de Romania, els joves poetes d’avui escriuen de temes que eren tabú abans de la revolució, com ara la sexualitat (...), diu Ileana Malancioiou, que explica que pertany a la generació de “poetes censurats” a Romania per la dictadura comunista, alguns poetes dels quals, diu, “van haver de prostituir-se”. Svetlana Cârstean respon: “per mi és un honor compartir espai amb Ileana, és una sorpresa per mi el que ha dit (...) quan vaig començar a llegir poesia, amb 16 o 17 anys, vaig començar a llegir Ileana, tinc molts llibres seus a casa meva i a casa del pare”, mort fa tot just tres setmanes i a qui va dedicar el seu recital. La poeta veterana, recollint el guant, va posar el colofó amb una finor per endur-se-la a casa, i que va fer somriure a assistents i al propi Parcerisas: “hi ha molts poetes que diuen que la poesia comença amb ells, això l’honora (a Svetlana).

En acabada la lírica romanesa, la comitiva BCNPoètica va Rambla avall fins a l’Arc del Teatre (eh que hi hagueres vingut, Planes?), on hi ha la sala Moog, temple del techno –diuen els entesos–, que ja és plena –no costa gaire, però ja és plena, públic heterogeni, asseguts gent gran, a la barra (asseguts a la barra), més joves– esperant la Jep Gouzy’s Jazz-Poetic-Session, dedicat a la trajectòria i obra del poeta nord-català. Àlex Susanna, ben connectat amb els poetes de l’altra banda del Pirineu, a qui aprofita per reivindicar –i en el seu moment, editar– allà on va, posa el marc necessari de la importància d’un Jep Gouzy en plena forma –ni per aspecte ni actitud es diria que té 80 anys– que recitarà i fins i tot cantussejarà acompanyat del músic Maties Mazarico. “Darrere d’en Jep hi ha un exèrcit de jos diferents, que inclou sonets i una poesia experimental com mai s’ha fet a casa nostra, és l’autor català més influït per l’experimentació d’un cert moment de la literatura francesa”, incideix Susanna, que posa en safata a Eduard Escoffet, codirector del festival, que torni a entaular un diàleg entre generacions tant necessari com ho és el trencament: “els autors més joves la seva obra la rebem amb total naturalitat, sorpresa i naturalitat”; “té una capacitat per mesclar contraris, d’obrir espais, la literatura com a vehiculació de moltes altres expressions culturals”.

I en el recital, que després, amb Joan Pere Sunyer, poeta també nord-català, avançarà cap a concert de tall més clàssic i rebuf de cantautor, en el seu recital, Gouzy juga materialment amb la música, amb els sons del clarinet que l’acompanya, de primer, o bé va fent dansar, en la seva poesia, icones del jazz, des de John Coltrane fins a Tete Montoliu. La diversitat d’inquietuds musicals –polièdric li ha dit algú, inquietuds polítiques, psicoanalítiques... – vessen pels seus versos: “Sembla mentida però has nascut en un poble que es diu Hamlet”; “escolta, em dic John Coltrane i tinc unes notes trencades”. Per cert, que al Moog la Cronista de Pega es retroba l’Ensems Malgrat-tot que, recordant els seus anys de mogudes nocturnes al Raval i els seus viatges a Perpinyà, havia volgut venir a escoltar en Jep Gouzy en aquest espai tan poc ortodox, com ha de ser. L’informa que a la Poderosa els espera en Debades que, bo i decebut de la nit anterior de record funest, ha accedit donar-li una altra oportunitat. Definitiva.