divendres, 21 de maig de 2010

Allò que un sonat ha escrit...

Fem memòria d'un poema llegit per la professora i traductora Helena Vidal durant l'acte sobre els 30 anys de poesia de Quaderns Crema.


Aleksandr Timoféievski (1933 -)

Ell busca el lector temps enllà,
creuant anys i segles, de sobte,
allò que un sonat ha escrit
es troba un guillat que ho llegeix.

Passat un mil·leni, un segle,
un any o un dia, potser,
allò que un sonat ha escrit
es troba un guillat que ho llegeix.

Diràs: “És que el poble el demana...”
El poble? Què dius? Si tan sols
el vol el guillat que llegeix
allò que ha escrit aquell boig.

I en fer-ho, es condemna a ser al marge...
Honors, homenatges i glòria...
Allò que un sonat ha escrit
es troba un guillat que ho llegeix.


Александр Тимофеевский. (1933 -)


Он ищет читателя, ищет,
Сквозь толщу столетий, и вот -
Один сумасшедший – напишет,
Другой сумасшедший – прочтёт,

Сквозь сотни веков, через тыщи,
А, может, всего через год -
Один сумасшедший – напишет,
Другой сумасшедший – прочтёт,

Ты скажешь: «Он нужен народу...»
Помилуй, какой там народ?
Всего одному лишь уроду
Он нужен, который прочтёт.

И сразу окажется лишним...
Овация, слава, почёт...
Один сумасшедший – напишет,
Другой сумасшедший – прочтёт.


*Aleksandr Pàvlovitx Timoféievski pertany a aquells sectors de la intel·lectualitat soviètica que, durant els anys 70 i 80, se sentien incompatibles amb la ideologia i l’estètica oficials i no feien concessions per ser publicats. Va estudiar a l’Institut Estatal de Cinematografia i es va dedicar a diverses activitats relacionades amb les pel·lícules de dibuixos. És l’autor d’algunes cançons que s’han fent tan populars que, com qui diu, tenen vida pròpia, sense que la gent en conegui l’autor, sobretot “La cançoneta del cocodril Guena”, d’una sèrie de dibuixos que va tenir molt d’èxit els anys 70. Durant molts anys va escriure sense cap possibilitat de ser publicat. El primer llibre va aparèixer quan tenia prop de 60 anys. Des de 1991 han sortit 11 llibres seus, 4 d’ells per a infants.
(Nota sobre Timoféievski d'Helena Vidal)

1 comentari:

  1. En contraposició, heus aquí un poema de Joan Brossa (del llibre "El dia a dia". Barcelona: Ed. 62, 2007, p. 149:

    L'aristarc va i confessa:
    -El que jo explico ni jo ho entenc.
    Si ho entengués, no ho sabria explicar.
    Si ho sabia explicar, ningú no ho entendria.
    I si ho entenien, no els serviria de res.

    Potser una lliçó d'humilitat és el que a tots ens convé.

    ResponElimina