dilluns, 17 de maig de 2010

Decir: ♪♫♪claaaaaroooo♪♪♫

20.30. Local acollidor: La Poderosa, Raval. Dos col·lectius i quatre persones darrera una taula: Macromassa (Víctor Nubla i Juan Crek) i Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovez).

Primera part.

Un president d'escala, un comptable de petita o mitjana empresa en plena ERE, un pare de família semblant a Toni Clapés i un professor d'història econòmica mundial de baixa permanent per depressió es reuneixen en un bar d'autopista i conspiren. Carajillo i puro. La situació real ha arribat a tal punt de mediocritat que han organitzat la resistència. Profunds coneixedors de les tertúlies de Ràdio Nacional, admiradors de José Luis Balbín, època Antena 3, dels missatges institucionals de nadal, així com dels que provenen de l'espai exterior, es constitueixen en assemblea amb gran determinació i coratge. Són conscients que el món els mira i adopten un posat inexpressiu propi de les ocasions de gran gravetat.





Cal, també, car ho han vist a tots els Telediarios des de temps immemorials, modular la veu. Ara greu, ara aguda, per tal de confondre els agents de la T.I.A. Tan distorsionada els hi surt, de tanta intensitat i complexitat revesteix el seu discurs metafísic, que jo, que estic de cos present, no entenc quines són les seves legítimes exigències. Fins la segona part.

Segona part.

Les seves exigències són una llista de la compra de reaccions domèstiques i comportaments habituals convenientment sabotejats per dins, fragments reordenats i retallats de qualsevol article de premsa a totes llums antipoètic reconvertit en un tipus de post-it dadaista, joder, què sé jo; 3502 accions (INF+prep, INF+ acció, INF+ article+ substantiu) que podem practicar per acabar amb tots aquests fillsdeputa que, sense cap mena de dubte, van a por nosotros:



Sí, amics, van a por nosotros. Però ells han dit que prou i que no volen pondre cap més ou i han decidit tornar-se bojos i ara estan aquí fotent-se uns carajillos amb aquesta gent:



I què fan els GAL més la ETA? Galeta. Un brainstorming indefinit d'accions inefables, destinades a descobrir la mediocritat de les nostres vides i convidant-nos a subvertir fins el final cada un dels estúpids actes a que aquesta societat ens obliga. Que vols caminar com un imbècil? Fes-ho, per déu, que no t'aturi la massa informe i uniformadora de la societat. Només recordo una acció, que per la seva contundència s'ha quedat gravada en mi: "decir: ♪♫♪claaaaaaaaroooo♪♪♫".

Les accions anaven rebotant com pilotes d'esquaix cada cop més calentes contra un frontó i al final tanta acció anunciada es convertia en un mantra de cadències al·lucinògenes on les paraules ja no importaven; ara els filoterroristes canten les seves ordres com els Nens de San Hildefonso, ara adopten el to sofisticat del tertulià radiofònic, ara semblen el Barril dels Papers Mullats, ara se'ls hi escapa el riure, ara no sé.

En fi. Aquests paios han valgut tan la pena, que ara mateix escriuré un mail a les autoritats competents per decretar 20 minuts d'audiència o-bli-ga-tò-ria d'Apushasha, amb Macromassa i Accidents Polipoètics en tots els mitjans de la radiodifusió catalana.

I ara, com que estic tan feliç i content, penjo això:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada