dilluns, 10 de maig de 2010

'Nem a parlar de futbol d'una puta vegada

Hi ha una gran quantitat d'éssers humans molt sofisticats que neguen a l'esport rei qualsevol relació amb la literatura i/o poesia. Són uns necis. Uns necis molt sofisticats i cultes. Avui estava llegint desvagadament aquesta entrada d'un blog argentí admirable, què explica que Baricco detesta concedir entrevistes, però que a la Fira del Llibre de Buenos Aires no ha tingut més remei que fer-se fotre i parlar amb els reporters. Fins aquí tot bé. Però sembla que Baricco ha demanat si el bo de Víctor Hugo Morales (insigne periodista, però periodista al capdavall) s'avindria a fer petar la xerrada amb ell. [estupefacció general, donades les característiques bartlevynianes del senyor Baricco]

Això m'ha alegrat considerablement el dia, perquè he entrat en un estat de trànsit indescriptible que m'ha transportat a l'època del Meu Blog Famós i Popular, en el qual un dia se'm va acudir, tal funàmbul, caminar per l'estirada corda del virtuosisme que penja sobre l'abisme del ridícul. He anat cagant llets a rescatar del Blog Famós aquesta série de bells fragments íntimament relacionats, a parer meu, que ara comparteixo amb vostès.

Diu Pessoa que diu Soares:


"Els camps són més verds en el fet de dir-ho que no en la seva verdor. [...]

Moure's és viure, dir-se és sobreviure. [...] Els crítics d'estar per casa solen apuntar que tal poema, llargament rimat, no vol dir, al final, res més que fa bon dia. Però dir que fa bon dia és difícil, i el bon dia, al seu torn, passa. Hem de conservar, doncs, el bon dia en una memòria florida i prolixa i així constel·lar de noves flors o de nous astres els camps o els cels de l'exterioritat buida i passatgera"

Llibre del desassossec, Fernando Pessoa, Quaderns Crema, Trad. Gabriel Sampol i Nicolau Dols




I diu Víctor Hugo Morales, el paio que Baricco buscava desesperat pels passadissos de la Fira de Buenos Aires:

"Balón para Diego, ahí la tiene Maradona. Le marcan dos. Pisa la pelota. Maradona (...) arranca por la derecha el genio del fútbol mundial. Inicia el contraataque e intenta contactar con Burruchaga... Siempre Maradona. ¡Genio, genio, genio! Ta, ta, ta, ta, ta ... ¡Gooooooool y gooooooool! ¡Qué golazo! Dios Santo, viva el fútbol. Golaaaazo. Diegoooool Maradona. Estoy llorando perdónenme. Maradona en un recorrido memorable, en la jugada de todos los tiempos. Barrilete cósmico, ¿de qué planeta viniste para dejar en el camino a tanto inglés, para que el país sea un puño apretado gritando por Argentina? Argentina, 2; Inglaterra, 0. Diegoool, Diegoool, Diego Armando Maradona. Gracias, Dios, por el fútbol, por Maradona, por estas lágrimas y por este Argentina, 2; Inglaterra, 0"




I la pregunta als Amos del Cotarro de Barcelona Poesia d'enguany és: quan dimonis pensen portar a Víctor Hugo Morales a recitar qualsevol cosa al Palau, enlloc de portar a Francesc Garriga?

4 comentaris:

  1. millor un partit de futbol despotricat per Francesc Garriga! (64!)

    ResponElimina
  2. gracias por lo de admirable. pero hay más. te paso este video http://www.youtube.com/watch?v=dIdbltcsssA . el que habla es alberto saviano, el autor de "gomorra", gran admirador de messi e ignorante absoluto sobre quién es víctor hugo morales. trata de entender lo que dice. si no, te ayudo. saludos

    ResponElimina
  3. muchas gracias, guillermo! Lamentablemente, han sacado ya el video. Lástima, seguro que nos esperaban divertidas sorpresas... ¡un cordial saludo desde Barcelona!

    ResponElimina
  4. aquí lo tienes otra vez. http://www.youtube.com/watch?v=f_ucM9ki5wI
    saludos desde baires

    ResponElimina