….Y se llamaba Miguel

Posem per cas uns versos com:

¡Oh, qué carcajadas
tan disparatadas
las de las granadas…

i demanem a qualsevol infant què vol dir, què els suggereix, què els desperta. No ho dubtin: en un moment o altre el vailet  s’adonarà que les llavors de la magrana són com dents. Llavors, a la fruita i a la cara es dibuixen els somriures…

 

I és que ja saben allò que als nens, si no els aveses a la poesia des de petits, si no els esperones la imaginació, malament rai. En aquest sentit, arran del centenari del naixement de Miguel Hernández, la biblioteca Fort Pienc ha organitzat l’espectacle infantil “…Y se llamaba Miguel” a càrrec d’Alfredo Becker: la vida i la poesia de Miguel Hernández explicada i cantada a través de la titella d'una cabra que pertanyia al ramat que el poeta pasturava.

Amb l’ajuda de la cabreta Lucerna i de la guitarra, amb constants interaccions amb la canalla, Alfredo Becker ens explica la vida del poeta des de la infància,  passant per l’escola i la muntanya, la seva anada a Madrid, on conegué Federico García Lorca o Rafael Alberti i publicà Perito en lunas o El rayo que no cesa, fins al seu empresonament en mans franquistes, la malaltia i la mort. Plantejant la poesia com un joc amb les paraules, intercalant poemes i explicant-ne les metàfores d’una manera molt entenedora, l’espectacle transcorre durant 45 minuts d’una manera lleugera i entretenida, molt agradable i amb molta més càrrega de continguts del que en un principi pot aparentar. En sortir de l’espectacle, just a la porta, he sentit com un nen li deia a la mare: “les mandarines riuen més”.