Barcelona Poesia: Teoria. Praxis. Foc.

La sala Lab de la Virreina (planta baixa, al fons a mà esquerra). Estrenada fa un parell de mesos –l’olor de pintura encara és perceptible, fins i tot pels nassos fumadors–. S’hi presenta la quinzena edició del Barcelona Poesia. “Quan va néixer el festival hi havia molta menys activitat poètica pública a la ciutat”, diu Jordi Martí, director de l’Institut de Cultura de Barcelona. “Cal tenir en compte que la poesia és el gènere més difícil –el més complex i el més dens–; la bona acollida del festival va estimular la programació de poesia, no només espontània, sinó també institucional”. Després de catorze edicions, la direcció de Barcelona Poesia s’ha renovat amb dues noves cares –que s’afegeixen a la d’Ester Xargay–: Eduard Escoffet i Martí Sales. “Hem treballat amb il·lusió, empenta i a pinyó fix per aconseguir donar un nou caire”, comenta Xargay: “M’agrada pensar que som una mena de tres mosqueters que batallen per un panorama poètic digne”….

'Un pour tous! Tous pour un!' (On és D'Artagnan?)

Tenim un llibre de Richard Brautigan a la butxaca –al qual se li podrien atribuir els adjectius ‘poètic’ i ‘digne’, probablement–, però el canvi de direcció artística ens fa pensar més aviat en una frase de Tertul·lià: “Fet i fet, la rauxa és necessària per assolir el seny; el foc, amb foc s’apaga”. De Pudicitia tirant-se de cap al rierol amb la intenció de pescar una truita, una carpa o un silur de bigotis llargs que es passeja per l’Ebre, tot esperant una canya de pescar guiada per un turista alemany. Bitte Schön…

El silur de Barcelona Poesia us saluda

Teoria

Escoffet ens fa saber els dos eixos principals de la nova Barcelona Poesia:
“1/ Connexió amb el teixit quotidià creatiu de la ciutat de tres maneres: parant atenció als llocs on es programa habitualment, col·laborant amb les biblioteques i combinant la poesia amb altres disciplines artístiques (música, dansa, teatre). També hi haurà connexió amb l’exterior gràcies a la visita d’alguns programadors dels festivals de poesia més interessants del moment, convidats per l’Institut Ramon Llull.
2/ Ampliació: de propostes i de públics –des de les possibilitats més antigues fins a les més modernes–. Ampliació també del tipus d’actes: als recitals s’hi sumen espais de reflexió, pensament i creació (conferències, sobretaules i el bloc de Barcelona Poesia)”.

Praxis
“Perquè hi ha d’haver molts plaers i desiguals, i molts sabers i diversos”
PLATÓ, Fileb (A Diàlegs, Vol. XVII)

Els canvis evidents respecte altres edicions ens els detalla Martí Sales: “A diferència d’altres anys, el Festival Internacional de Poesia donarà pas a la setmana d’actes, que comença el 13 i acaba el 19 de maig”. Aquesta vegada, al Palau de la Música hi recitaran Serhii Jadan, Jaume Bosquet, Francesc Garriga, Lydia Lunch, Tomaz Salamun, Chantal Maillard, Antonio Gamoneda i Carles Santos. Hi haurà música –l’esperit desbocat dels Bèstia Ferida– i projeccions escenogràfiques a càrrec de la companyia Playmodes. A partir de divendres, l’allau d’activitats serà considerable: hi haurà commemoracions (el recital Maragall a la carta, l’exposició dels 30 anys de Quaderns Crema o dels 20 anys de Cafè Central, la tria d’asos al cementiri del Poblenou –Espriu, Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres–), recitals contundents (la invasió de poetes ucraïnesos, els Ugly Americans… i Joan Margarit, sempre a punt de seduir nous lectors amb la seva obra arquitectònicament provada), experiments únics (Poètiques inter-connectades a la Fundació Antoni Tàpies: les campanes de Llorenç Barber trobant-se amb les triples metàfores de Roger Costa-Pau, el clarinet de Miquel Àngel Marín i l’activitat performativa de Roser Bover) i cinc Enrenous que escapen dels escenaris habituals de Barcelona Poesia: el Lletraferit, la Poderosa, l’Antic Teatre, el Bar Elèctric i la Sala Conservas. “Farem la cloenda a la plaça del Rei, dimecres 19, a partir de les 21 h: hi tocaran Joan Miquel Oliver, guitarrista d’Antònia Font, i labatzuca, que interpreten Agustí Bartra a través de versos, música i visuals”.