De micros oberts II: Marató J. V. Foix

Des de fa 6 anys, la llibreria Catalònia participa en la Setmana de la Poesia de Barcelona amb una Marató Poètica. Enguany, la setena edició ha estat dedicada a J. V. Foix i conduïda per Jordi Cervera durant les deu hores de lectura contínua. Com cada any, la participació és oberta: sols calia inscriure-s'hi prèviament via mail o telèfon i triar l’hora; la llibreria s’encarrega de coordinar les intervencions, Jordi Cervera llegeix poemes entre cadascuna d’elles i anuncia els participants. I no en dubto: de demanar-ho al moment, segur que pots afegir-te a la cua sense gaires problemes.

En arribar, una noia llegeix un poema que no identifico. Just acabar, la noia demana permís per a llegir un poema propi dedicat a la professora que li va ensenyar català i que fa poc va morir. Pel que sembla, és sud-americana però no té accent. La gent li ho permet. El poema és molt emotiu, potser massa, però a ningú no sembla importar-li. Jordi Cervera tria els poemes de Foix dedicats al Baix Camp i rodalies. Puja Clara Carbó, faldilla amb plecs, pura adolescència, i llegeix. “És quan dormo…”. Diu que la mare l’ha ajudada a preparar-s’ho. La gent aplaudeix. Jordi Cervera llegeix. “Tots hi serem al port amb la desconeguda…” Puja una dona i demana l’ajuda dels seus fills per a la coda: “Tot n’és ple…” M’adono que Clara Carbó i un altre nen més petit entonen el vers sens dubtar-ho; la resta, també. Jordi Cervera, esmentant el desgavell de l’A-B-C Diagonal, llegeix l’article “Història de Barcelona a les escoles”. Puja una altra persona i recita. La gent aplaudeix. Jordi Cervera llegeix de nou i en presenta una altra. La gent aplaudeix. Un cop i un altre. “Tot n’és ple…”. Els versos llisquen. Un noi se m’asseu al costat i em pregunta si sé si ja s’ha llegit el poema que ha triat. Me’l mostra. La gent aplaudeix. Somric i arronso les espatlles. Jordi Cervera llegeix. “Tot n’és ple…” La família Carbó s’aixeca i marxa. La llibretera els dóna una bossa per haver participat. Dintre, a més d’una “Auca del Bon Bibliòfil”, una serigrafia de Raúl Capitani Blanchart, 140 exemplars per a l’ocasió. No ho veig, però suposo que a Clara Carbó li deu haver agradat molt. La gent recita. La gent aplaudeix. “Tot n’és ple…”