Cafè Central per a tothom

El poema és un naufragi feliç

Albert Ràfols-Casamada

Enguany es celebren els 20 anys del naixement de Cafè Central, 20 anys d’una aposta editorial independentent i  arriscada, hereva del corrent textualista dels setanta i el qual ara sembla revifar entre  les lleves més jove,s ja sia des de l’obra crítica col·lectiva o individual, ja sia des d’algunes pràctiques poètiques o narratives. Per aquest motiu, ahir a la Biblioteca de Catalunya Sam Abrams s’encarregà de celebrar-ne l’efemèride. L’ocasió s’ho valia: la biblioteca ha creat el “Fons Cafè Central”, on s’ha recollit no sens dificultat tot el catàleg  i una petita però excel·lent exposició a l’Espai Zero, a banda d’unes properes trobades on es tractarà sobre la traducció poètica o l’art i el disseny durant tots aquests anys.  

 

Així doncs, Sam Abrams s’encarregà de presentar les ànimes bessones d’aquesta editorial, Antoni Clapés i Víctor Sunyol, dos autors representatius del catàleg, Carles Hac Mor i Carles Camps Mundó, i recordà els ja desapareguts Jordi Domènech i Albert Ràfols-Casamada a través de la veu espectacular de Montse Vellvehí. Mitjançant introduccions ben lloadores tal com definir Carles Hac Mor com el poeta més radical del moment o Víctor Sunyol, el més creatiu, cadascun dels poetes escollí poemes representatius de la seva obra com a petit tast oral de tot un bagatge que, a partir d’ara, podrem disposar-hi. Tot un encert.